Percentatge d’ús exclusiu o prioritari del català

Percentatge d’ús exclusiu o prioritari del català

Quant a la variable edat, hem pogut comprovar que, en línies generals, l’ús del català decreix com més
joves són els subjectes enquestats. Però hem comprovat que el conjunt de territoris de parla catalana es presenta dividit en tres grups:
1) Andorra i Catalunya: la proporció de joves que empren el català augmenta amb el grau de formalitat de la situació.
2) El País Valencià, les Illes Balears i la Franja: l’ús del català minva a mesura que baixa l’edat i la situació comunicativa es fa més formal.
3) L’Alguer i la Catalunya del Nord: els territoris on l’ús del català és pràcticament inexistent entre les generacions més joves.

Quant al nivell d’estudis, l’ús del català s’incrementa a mesura que augmenta el grau d’instrucció al Principat de Catalunya i a Andorra, on el sistema educatiu té un paper fonamental en el procés de normalització lingüística. Per contra, l’ús del català decrementa a mesura que augmenta el grau d’instrucció a la resta de territoris.
Dels territoris on, en línies generals, el català puja a mesura que baixa el nivell d’estudis, cal subratllar el
comportament bastant peculiar de la Franja.

Comentaris tancats a Percentatge d’ús exclusiu o prioritari del català

Mitjans de comunicació i llengua

Mitjans de comunicació i llengua
El consum mediàtic no es desenvolupa en una situació de normalitat. L’oferta de mitjans en català és minsa, o fins i tot inexistent. Els territoris analitzats es poden agrupar en tres categories:
Territoris amb penetració nul.la del català: l’Alguer i la Catalunya del Nord. A cap del mitjans de comunicació se supera el 5 % de presència del català del total d’hores consumides.
Territoris amb penetració baixa del català: la Franja i les Illes Balears. La ràdio i la televisió en català se situen en una mitjana d’entre el 20 i el 35 % d’hores totals consumides. En el consum de premsa la mitjana baixa al 10 %, condicionada per la baixa alfabetització en català. Les dades (diferenciades) del País Valencià fan possible situar-lo també entre les àrees de penetració baixa del català.
Territoris amb penetració mitjana del català: Andorra i Catalunya. El consum de televisió i ràdio en català se situa entre el 56 i el 39 %. En el consum de premsa hi ha una forta divergència entre la penetració mitjana-alta a Andorra (64 %) i la penetració mitjana-baixa a Catalunya (37 %).

Comentaris tancats a Mitjans de comunicació i llengua

Comportament dels grups lingüístics i representacions sobre la llengua

Comportament dels grups lingüístics i representacions
sobre la llengua

Quant a l’evolució de l’ús social del català
Als territoris on el català rep reconeixement institucional (Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià), en general hi predominen els qui en perceben una evolució positiva, tant passada com futura.
A l’Alguer i a la Catalunya del Nord, en canvi, hi predominen els qui tenen una percepció negativa de l’evolució de l’ús social del català.
Mentre que a la Franja sembla que s’hi percep una certa estabilitat de la situació respecte de l’evolució de l’ús en els anys anteriors, però la situació és percebuda com a menys estable, amb un lleuger augment dels pessimistes respecte de l’evolució futura.

Hem comprovat que els catalanòfons empren el català de manera gairebé exclusiva amb les amistats catalanòfones. A l’Alguer, però, sembla que l’ús de l’italià ha penetrat en les relacions intragrupals. En els usos lingüístics amb amistats d’altres grups lingüístics, la proporció de catalanòfons que mantenen l’ús del català arreu és menor que la dels parlants de l’altra llengua principal del territori (hispanòfons, italianòfons i francòfons) que mantenen l’ús de llurs llengües.
Els parlants de l’altra llengua principal en contacte empren el català amb els amics catalanòfons en una proporció diferent segons els territoris: la proporció més elevada la trobem a Andorra i la més baixa, a la Catalunya del Nord.

Comentaris tancats a Comportament dels grups lingüístics i representacions sobre la llengua

Acadèmia Valenciana de la llengua

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és una institució estatutària de caràcter públic creada per la Generalitat Valenciana. Té per objectiu determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, però no perquè aquesta llengua no tingui tal normativa, ben al contrari, el seu procés de normativització va finalitzar ara fa set dècades per mitjà de l’acord ortogràfic denominat Normes de Castelló, que l’any 2007 commemorarà el 75 aniversari.
Des dels anys cinquanta no han parat de publicar-se estudis lingüístics que, procedents sobretot de l’àmbit universitari, han ampliat i consolidat una normativització que l’Acadèmia té per objecte analitzar i completar.
En el futur, el treball de l’AVL oferirà un conjunt de realitats, com ara el Diccionari normatiu valencià, la Gramàtica bàsica valenciana, l’Atles lingüístic, l’Atles toponímic, el Corpus antroponímic valencià, la segona part del Llibre blanc de l’ús del valencià, la segona part de la proposta dels Texts litúrgics, el Corpus lingüístic informatitzat del valencià i l’Anuari de l’Acadèmia.
El mateix model de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa que aquesta institució s’hagi convertit en un lloc d’acollida, un punt de trobada, on conviuen les diverses sensibilitats lingüístiques que puguin representar els acadèmics i on sempre s’ha buscat el consens més ampli possible a l’hora d’aprovar les qüestions importants que afecten aquesta llengua.

Comentaris tancats a Acadèmia Valenciana de la llengua

L’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana

L’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), antic Grup Català de Sociolingüística es manifestà per
primera vegada a la Universitat Catalana d’Estiu (Prada) el 1973 i es constituí arran del VIII Congrés Mundial de Sociologia
de Toronto (agost, 1974), amb l’impuls de Lluís V. Aracil, un dels organitzadors del Congrés, on es van presentar diferents
comunicacions relacionades amb la problemàtica sociolingüística de la llengua catalana. La seva creació reflectia l’interès,
en el moment que s’albirava un canvi democràtica del país, per organitzar una sociolingüística transformadora i
participativa, que formés part d’un moviment històric més vast i alhora pogués ésser avantguarda de la sociolingüística
arreu del món.
L’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC) ha estat i és un lloc de confluència de persones, que des
de diferents disciplines (sociologia, lingüística, antropologia, psicologia, dret, ciència política, història…) han volgut
descriure i canviar la realitat social de les llengües als nostres països. La sociolingüística ha estat, doncs, concebuda com
una ciència engatjada, tant pels seus temes d’estudi, com per les actituds dels que s’hi consagren. L’ASOLC ha organitzat,
des de la seva creació, debats i seminaris sobre tot tipus d’aspectes sociolingüístics, tant per part d’especialistes del país
com d’arreu. Membres destacats de l’ASOLC van col·laborar en l’àmbit de llengua del Congrés de Cultura Catalana (1977-
1978) i en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986). La revista de l’ASOLC és l’anuari Treballs de
Sociolingüística Catalana, que es publica des del 1977. L’ associació, des del 1991, compta amb un representant en el
Consell Social de la Llengua Catalana, creat per la Generalitat de Catalunya.

Comentaris tancats a L’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana

ÒMNIUM CULTURAL

Òmnium Cultural, entitat fundada l’any 1961, treballa per la prpmoció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya. En l’actualitat, i després d’anys de treball constant, Òmnium té la voluntat d’esdevenir el punt de trobada de la societat civil. Una casa comuna generadora d’idees i projectes que permetin afrontar els nous reptes que planteja una societat canviant i en constant evolució: la Catalunya del segle XXI. És per això que Òmnium ha obert una nova etapa am b la cual vol prendre la iniciativa de portar més enllà la llengua, la cultura i el país.
Òmnium s’ha adaptat als canvis de la nova societat. Així Òmnium intervé i es posiciona davant les qüestions d’actualitat que tenen transcedència o afecten la societat catalana. Òmnium organitza campanyes de sensibilització, reivindicació i resposta que refermen la realitat cultural i nacional de Catalunya. D’aquesta manera treballa a través de les diferents delegacions repartides pel territori per posar a l’abast de tothom la llengua i la cultura catalana amb programes i projectes dirigits, principalment, a la població nouvinguda. També ofereix servei jurídic i lingüístic gratuït als socis i suport a l’educació mitjançant l’edició de materials per a mestres com la revista Escola Catalana. D’altra banda impulsa iniciatives en els àmbits de la música i l’espectacle a més de finançar la publicació i difusió de treballs i estudis que permetin conèixer la societat catalana.
Òmnium Cultural compta amb 15.500 socis, 21 delegacions territorials i 5 grups locals repartits per tot el territori. Amb la Federació Llull (Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear), l’entitat coordina les seves accions portades a terme en el marc dels Països Catalans.
Què fa Òmnium?
Des de l’àrea de projectes, s’organitzen les activitats i els tallers que tenen cita cada any i són:
-La Nit de Santa Llúcia, Festa de les Lletres Catalanes, al desmbre, amb el lliurament dels premis: Sant Jordi de novel·la, Mercè Rodoreda de contes curts o Carles Riba de poesia, entre d’altres.
-Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, a la primavera, aquest premi atorga a aquella persona que, per la seva obra literària o científica i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
-Festa per la Llibertat, l’Onze de Setembre.

Comentaris tancats a ÒMNIUM CULTURAL

Escoles La Bressola

La Bressola: Un nou sistema d’immersió lingüística.
Introducció: l’entorn de la Bressola.
La Bressola va néixer en 1976 a Perpinyà (Rosselló) i va crear la primera escola catalana dels temps moderns a la Catalunya del nord.
És important de recordar que quan Lluís XIV va annexionar les comarques del nord va declarar que " l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa ".
Aquesta declaració va inspirar la política de l’estat francès de cara a la nostra llengua fins avui dia és a dir durant més de tres segles, tant amb les diverses monarquies com amb les diverses repúbliques o imperis.
La repressió linguistica va ser llarga, pacient, sistemàtica i ininterrompuda:
A les escoles els que parlaven català era gairebé sempre castigats.
Per què la Bressola:
Ensenyar el català o fins i tot en català pot tenir un sentit limitat si es considera a la pràctica el català com una llengua estrangera:
El català no és una de les grans llengues internacionals i si els alumnes han d’aprendre llengües per la seva utilitat professional o econòmica sembla més interessant que aprenguin l’anglès o l’espanyol.
La justificació profunda de l’ensenyament en català és que el català, encara que actualment sigui poc utilitzat, és la llengua de la identitat de Catalunya Nord.
És la llengua dels símbols, en definitiva, encara que no consti a cap estatut d’autonomia és la llengua pròpia.
Tenint en compte tots aquests aspectes calia trobar un sistema d’immersió linguistica a la Catalunya Nord que permetés no solament d’aplicar el dret a l’ensenyament en català, sinó que el català, a més, fos llengua de comunicació entre els alumnes.

Conclusió:
La situació de la llengua a la Catalunya del nord és dramàtica, la del Pricipat és evidentment força millor però els darrers debats sobre la llei del català demostren que difícilment es resoldrà la qüestió del manteniment de la llengua per la via legislativa.
La Bressola ha volgut demostrar que era possible de crear escoles en què es poguessin crear les condicions de la naturalitat del seu ús.
Evidentment, no té gaire sentit que aquesta experiència quedi limitada als centres gestionats per aquesta entitat.
Per això intenten de fer-la conèixer per tal que altres entitats o institucions puguin reproduir-la i millorar-la.

El català, la llengua del pati

Al contrari d’allò que passa a altres indrets del país, el sistema d’immersió lingüística de la Bressola aconsegueix que el català sigui la llengua de relació dels alumnes. I això, a un dels territoris on el català té menys presència social. La Bressola aplica una veritable immersió lingüística.
De fet, la Bressola es marca com a objectiu que el català sigui la llengua d’ús malgrat que gairebé cap alumne el parla quan arriba a l’escola. Per tal d’establir una immersió lingüística eficaç, es fa servir un mètode basat en el sistema de responsabilització. Aquest mètode fa possible la multiplicació de l’ús de la llengua catalana al pati. En efecte, els alumnes parlen molt més entre ells que no amb els mestres i professors.
Un model pedagògic que funciona
El català és la llengua de l’aula, a la Bressola, i també del pati. I això que un nombre majoritari d’alumnes són fills de pares i mares francòfons. Aquests pares i mares porten als seus fills a la Bressola perquè, entre més motius, confien en el model pedagògic.
La Bressola respecta els programes oficials d’ensenyament, segons el conveni signat amb l’estat francès l’any 1995. Però, també, són unes escoles adaptades a la realitat del país. Els alumnes eixits de la Bressola podran estudiar si volen, tant a Perpinyà com a Montpeller o a Barcelona. El marc de la Unió Europea afavoreix llur integració al món del treball en particular en una zona fronterera com és la Catalunya Nord. A més tenen més facilitat per aprendre altres idiomes. De fet, n’aprenen tres: a partir del tercer curs, fan francès i anglès. Les classes de la Bressola són verticals: això vol dir que a cada classe hi ha alumnes de més d’un nivell (P3, P4, P5) o 1r i 2n. Aquest sistema desenvolupa el sentit de responsabilitat dels alumnes, que sempre s’han de cuidar, també lingüísticament, d’un alumne més jove.

Comentaris tancats a Escoles La Bressola

ENQUESTES

ENQUESTES REALITZADES:Per tal d’informar-nos dels coneixements que tenen els joves sobre la llengua catalana més enllà de les fronteres actuals de Catalunya, hem realitzat una breu enquesta a alumnes de tots els cursos de l’ESO de l’institut de la Roca del Vallès amb les següents preguntes:

 

 

 

Comentaris tancats a ENQUESTES

ANALISI DE LES ENQUESTES

ANÀLISI DELS RESULATS DE LES ENQUESTES:

Coneixes alguna de les institucions que promouen la llengua catalana fora de Catalunya?

Observant els resultats de la primera pregunta, podem conclure que malgrat els esforços que fan moltes de les institucions per promoure la llengua catalana, no són suficients perquè arribin a tota la gent. Però també en podem treure una altra conclusió, i és que la majoria de parlants, no s’interessen per la situació actual del català.

 

Col·labores en alguna tasca per promoure la llengua catalana?
Tenint en compte els resultats d’aquesta qüestió, podem fer una hipòtesi basada en que els parlants no només no s’interessen per la situació actual en la qual es troba el català, sinó que a més a més, saben que el català s’està perdent, però no fan res per solucionar-ho. Potser el simple fet de parlar el català, ja és una tasca per promoure’l, amb això, podem deduïr dues coses: o que la gent no ho considera una tasca prou important, o que simplement, no el volen parlar i per tant, no el volen promoure.

 

Creus que el català acabarà sent substituït fora de Catalunya? Centrant-nos en la gran abstenció que es pot apreciar en els resultats d’aquesta pregunta, podriem arribar a la conclusió que els joves no es paren a pensar en la dramàtica situació en que es troba actualment el català a zones com per exemple l’Alguer (clara minorització l’íngüística i en un futur, possible substitució per l’Italià). Per altra banda, hi ha un important percentatge d’alumnes que creu que el català acabarà essent substituït fora de Catalunya, aleshores ens qüestionem: com és que si creuen que acabarà essent substituït, hi ha una percentatge tant baix alhora de promoure’l? Una possible resposta, pensem que seria que la gent n’és perfectament conscient, però tot i així no actuen per canviar-ho.

Comentaris tancats a ANALISI DE LES ENQUESTES

CURIOSITATS

Mentre anàvem fent el treball, hem trobat divereses curiositats que pensem que són interssants per al tema del treball que hem tractat. Seguidament, en mostrem algunes:


Situació a la Franja de Ponent:
Ens hem volgut centrar en la situació del català a la Franja perquè creiem que és una situació curiosa envers la resta de territoris de parla, per diferents motius:
La Franja de Ponent és una regió principalment rural, amb unes fronteres mal definides, que encara pateix les conseqüències de la decadèndia demogràfica constant que ha conegut al llarg del segle XX, la qual cosa no li permet disposar, ara per ara, de prou instruments per defensar la seva llengua.
El prestigi social del castellà, unes actituds diglòssiques molt arrelades i les relacions ambígües entre lleialtat lingüística i identitat regional han portat la majoria dels habitants de la Franja a acceptar la preponderància del castellà i a percebre la seva llengua com a un instrument de comunicació merament local i familiar.
Fins ara, el govern ha fet molt poc per corregir aquesta situació. El fet que el català no sigui oficial a la franja de ponent l’exclou de molts àmbits d’ús on és present a les altres comunitats catalanoparlants de l’Estat.
La presència del català clarament insuficient en l’ensenyament i l’ús del català com a llengua vehicular del sistema escolar no permeten garantir als joves que segueixen les classes facultatives de català un nivell de competència en català que els permeti utiloitzar la seva llengua d’acord amb les necessitats de la societat actual. D’aquí que la transmissió intergeneracional del català, que fins ara semblava assegurada, corri el perill de desaparéixer.

L’acord de TELE5: Fa uns mesos, la companyia televisiva TELE5, es va declarar a favor d’un manifest que menyspreava entre d’altres llengües, el català. La notícia es va fer pública gràcies a cadenes de correus electrònics amb el text que us mostrem a continuació:
La cadena de televisió Telecinco s’ha adherit avui al Manifiesto por lalengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grupd’intel·lectuals a Madrid.La cadena comparteix les exigències d’aquest grup d’intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l’única ‘que pot ser-li suposada’ als seus ciutadans’.Telecinco és la primera televisió que s’adhereix a aquest manifest.A més, Telecinco ha dit, a l’informatiu del migdia, que ‘posa a disposiciódel col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió perdonar suport a aquest projecte’.Si ells s’adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!Telecinco mai més!Passa-ho.
Tot i així, sabem que Telecinco és líder d’audiència a Catalunya; ells, a canvi d’això, s’adhereixen a un manifest que pretén que el català, entre altres llengües, sigui menyspreat.
Tot i saber la notícia, molta gent, ignora que s’està boicotejant el català i seguirà mirant Telecinco.


TV3 AL PAÍS VALENCIÀ:
El govern valencià va exigir judicialment la clausura de les emissions en digital de TV3, Canal33, K3 i 3/24, que es va fer efectiva tot i els corresponents actes de protesta.
Fa uns quants mesos TV3 va deixar d’emetre en analògic al País Valencià perquè el govern espanyol volia la freqüència que TV3 ocupava per a la Sexta. En canvi, va aparèixer la possibilitat d’emetre’ls per quatre canals TDT. Però el govern espanyol es va desentendre de la solució que va permetre aquest canvi i deixa les mans lliures a la Generalitat valenciana, que va tancar les freqüències amb el pretext que són il·legals.
Aquest fet, l’hem volgut incloure perquè pensem que limita la transmissió lingüística del català en l’hàmbit de les telecomunicacions.

Acabem de veure alguns casos en que es menysprea el català, però també cal destacar que hi ha maneres positives de promuore’l, que, fins i tot, poden ser divertides, com per exemple:
"Caçadors de paraules" és un programa divertit, apassionat i xafarder sobre el català, presentat per Roger de Gràcia.
"Caçadors de paraules" recull la llengua parlada, en tafaneja les curiositats i en descobreix els secrets. En cada capítol, el programa viatja a la recerca d’accents diferents, variants poc conegudes i maneres infreqüents, com més curioses millor, d’anomenar les coses. "Caçadors de paraules" no és cap programa per aprendre català. No dóna lliçons, no és ni didàctic ni acadèmic; ni renya ni dóna consells, sinó que busca complicitats. "Caçadors de paraules" serveix per gaudir del català, de la llengua que gent de tota mena (i amb tota mena d’intencions) fa servir cada dia a Catalunya, a les illes Balears, al País Valencià, a la Franja de Ponent, a l’Alguer i a la Catalunya Nord.
“El bocamoll”
"Bocamoll" és un concurs que juga amb la llengua i la cultura catalana amb una finalitat amena, lúdica i divertida.
El concurs fa servir els recursos i el llenguatge audiovisual estàndard; remarca la funció lúdica de la llengua; potencia la participació activa dels espectadors.

Comentaris tancats a CURIOSITATS