MERIDIONAL

– meridional:

Limita al nord amb l’apitxat i al sud i a l’oest amb l’espanyol. A Tàrbena i a la Vall de Gallinera, repoblades amb gent procedent de Mallorca arran de l’expulsió dels moriscs a principis del segle XVII, s’hi han mantingut alguns mots mallorquins.



Comentaris tancats a MERIDIONAL

CATALÀ ALGUERÈS

Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès.

El català alguerès
Varietat del català parlada a l’Alguer, ciutat de Sardenya, per unes 20.000 persones. Té l’origen en els catalans que poblaren l’Alguer al segle XIV i que han mantigut llur llengua fins avui, malgrat la pressió dels dialectes sards, especialment el logudorès i de l’oficialitat de l’italià.
L’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat.



Comentaris tancats a CATALÀ ALGUERÈS

CATALÀ INSULAR

El català insular
També anomenat balear, és parlat a les illes Balears. Constitueix un dialecte pertanyent al grup oriental, amb el mateix origen que el català central, cosa que n’explica l’afinitat. Comprèn els subdialectes mallorquí, menorquí i eivissenc.

Mallorquí:
Modalitat del català parlat a Mallorca, s’hi distingeixen:
El pollencí: parlar de la vila i terme de Pollença (Mallorca) que es diferencia de la resta del mallorquí i altres parlars baleàrics en la seva fonètica.
El solleric: parlar propi de Sóller.

Menorquí: modalitat del català parlat a Menorca.

Eivissenc: modalitat del català parlada a les illes d’Eivissa i Formentera.



Comentaris tancats a CATALÀ INSULAR

CATALÀ CENTRAL

El català central
S’estén per les conques dels rius Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià i Francolí i llurs afluents. La frontera amb el català nord-occidental coincideix amb la de la divisió entre dialectes orientals i occidentals.
La morfologia i el lèxic particulars del català central han esdevingut, en una gran mesura, els propis de la llengua literària moderna.
– Subdialectes:

l Xipella: varietat de parlar que s’estén entre el català central i el català nord-occidental per una franja els punts més representatius de la qual es troben dins d’Alt Urgell (Tuixén), la Segarra (Les Oluges) i la Conca de Barberà (l’Espluga de Francolí).
l Salat: conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les. Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar (Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret) i els que estan a pocs quilòmetres de la costa (Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu).
l Rossellonès: també anomenat septentrional de transició, s’estén pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya.

Comentaris tancats a CATALÀ CENTRAL

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES EN CATALÀ

El País Valencià compta amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ens oficial encarregat d’elaborar la normativa lingüística de la llengua des de la pròpia modalitat valenciana, juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquest ens va ser creat per la Generalitat Valenciana el 1998 amb el consens majoritari de les Corts Valencianes.

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES EN CATALÀ

Segons les preguntes dicotòmiques (Sí/No) de les enquestes d’Usos Lingüístics i l’agrupació “Perfectament+Prou bé” de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la capacitat d’entendre el català està per sobre el 90% a cinc circumscripcions, com es pot comprovar en el següent gràfic:

Els percentatges de persones que saben parlar en català baixen considerablement respecte dels qui l’entenen. No hi ha cap demarcació on els individus que saben parlar en català arribin al 90 %, encara que els de la Franja s’hi acosten.

Comentaris tancats a HABILITATS LINGÜÍSTIQUES EN CATALÀ

DISTRIBUCIÓ PER EDATS DE SABER PARLAR EL CATALÀ

DISTRIBUCIÓ PER EDATS DE SABER PARLAR EL CATALÀ

Segons la competència que té el català amb altres llengües a les diferents zones, s’estableixen tres tipus de situacions: territoris amb competències molt baixes, territoris amb competències intermèdies i territoris amb competències més altes:
· El primer grup de territoris, integrat pels territoris amb competències més baixes, es forma per la Catalunya del Nord i l’Alguer.
· Estarien en una situació intermèdia el País Valencià, i a una bona distància les Illes Balears, amb uns percentatges més alts en totes les habilitats lingüístiques i amb dades més pròximes al grup capdavanter.
· I, finalment, hi hauria tres situacions de percentatges alts: la Franja, Andorra, i Catalunya. En aquestes dues darreres demarcacions el català augmenta els seus percentatges en totes les habilitats lingüístiques entre la població més jove.

Això ho podem comprovar en aquest gràfic:

Comentaris tancats a DISTRIBUCIÓ PER EDATS DE SABER PARLAR EL CATALÀ

LLENGUA ACTUAL A LA LLAR

LLENGUA ACTUAL A LA LLAR

Els territoris es divideixen en dos grups. D’una banda, l’Alguer i la Catalunya del Nord, en els quals els percentatges d’ús del català prioritari a la llar actual són inferiors al 10 %, és a dir, que l’ús d’altres llengües és àmpliament majoritari. D’altra banda, hi ha la resta dels territoris, en els quals en tots els casos la proporció d’ús prioritari del català és superior a un terç. Entre aquests 5 territoris, que inclouen la immensa majoria de la població del domini, veiem com:
· Destaca de forma clara la Franja, ja que és l’única zona on l’ús prioritari del català a la llar és àmpliament majoritari.
· Catalunya i les Illes tenen un ventall d’usos bastant similar entre el català i el castellà
· Veiem també que les proporcions d’ús del català a la llar a Andorra i a la zona catalanoparlant del País Valencià són bastant similars. Tot i que en altres aspectes sociolingüístics, ambdós territoris són prou diferents. Per exemple, el principat pirinenc es caracteritza per tenir un ús a la llar de terceres llengües més alt.

Comentaris tancats a LLENGUA ACTUAL A LA LLAR

La transmissió lingüística intergeneracional

La transmissió lingüística intergeneracional

Pel que fa a la transmissió, els territoris bàsicament es divideixen en dos grups. D’una banda, l’Alguer, i encara més la Catalunya del Nord, on es produeix un retrocés intergeneracional clar del català, és a dir on la cadena de transmissió de la llengua de pares a fills s’ha trencat, i on, per tant, ens trobem en un nivell avançat del procés de substitució lingüística. Aquest procés ja ha fet prou camí com perquè els percentatges d’ús de la llengua amb els progenitors siguin ja molt o bastant minoritaris, de manera que la llengua parlada amb els fills registra percentatges encara més baixos. Per tant, el retrocés intergeneracional actual parteix ja d’un nivell baix d’ús. D’altra banda, hi ha els altres 5 territoris, que engloben la immensa majoria de la població, i en els quals hi ha uns índexs de transmissió intergeneracional positius o estabilitzats. És a dir que en cap d’aquests territoris no hi ha un clar retrocés del català en la transmissió intergeneracional.

Comentaris tancats a La transmissió lingüística intergeneracional

L’Índex de transmissió lingüística intergeneracional

L’Índex de transmissió lingüística intergeneracional i la
llengua a la llar actual

Pel que fa a l’ús a la llar actual i la seva relació amb altres variables, el fet d’haver nascut o no en el domini lingüístic hi té una incidència important en tots els territoris. Però també, la hi té la llengua emprada amb els progenitors, que és encara més forta. Una altra dada d’interès, aquesta preocupant per al català, és que en les 7 àrees estudiades l’ús a la llar actual baixa amb la disminució de l’edat.

L’índex de transmissió lingüística calcula amb uns valors aproximats els parlant que transmeten el català als seus fills:

Comentaris tancats a L’Índex de transmissió lingüística intergeneracional

La llengua fora de la llar

La llengua fora de la llar

Pel que fa a l’ús en diferents àmbits:
En alguns territoris, com ara la Franja, el cátala s’utilitza de manera més consistent en les situacions comunicatives més informals (o, si es vol, més personals), com ara amb els amics i en anar a botigues.
En altres territoris, com Andorra i Catalunya, en canvi, sembla que hi ha la tendència contrària, tot i que no s’observen diferències gaire marcades entre àmbits més o menys formals i àmbits més o menys informals.
Tant l’italià a l’Alguer com el francès a la Catalunya del Nord han ocupat clarament totes les situacions comunicatives fora de la llar, sobretot en les franges d’edat més joves, en què l’ús del català és quasi nul.

*La pregunta del qüestionari és “En quin tant per cent utilitza cada una de les llengües següents?”. El País Valencià no participa d’aquest quadre general perquè la pregunta no constava en el qüestionari de l’AVL.

Comentaris tancats a La llengua fora de la llar