CATALÀ MERIDIONAL

· El català meridional
Anomenat habitualment valencià, ocupa les tres cinquenes parts del País Valencià. (Es tracta de les comarques següents: els Ports, el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta, la Ribera del Xúquer, la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l’Alcoià, les Valls del Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Vinalopó.) A més, cal afegir-hi algunes localitats murcianes, al Carxe, que, repoblades en temps de la Reconquesta, han conservat l’idioma. Les altres comarques valencianes, situades a l’occident del país, no han estat mai catalanoparlants. Es tracta de les terres que ocuparen els aragonesos en el segle XIII durant la conquesta del que havia de ser el Regne de València. L’aragonès, canvià al llarg del temps fins que esdevingué una modalitat de l’espanyol. A més a més, cal afegir les comarques de l’Alt Vinalopó i la Vall de Cofrents, castellanes des dels orígens, que foren incorporades el 1833 a les "províncies" d’Alcant i València, respectivament.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

MERIDIONAL

– meridional:

Limita al nord amb l’apitxat i al sud i a l’oest amb l’espanyol. A Tàrbena i a la Vall de Gallinera, repoblades amb gent procedent de Mallorca arran de l’expulsió dels moriscs a principis del segle XVII, s’hi han mantingut alguns mots mallorquins.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.