EL CATALÀ AL LLARG DELS ANYS (català durant el franquisme)

Al llarg del anys, el català ha estat una llengua minoritzada fins al dia d’avui que s’ha aplicat una llei de normalització lingüística.
Les causes de la minoritzacio lingüística poden ser:
· Imposició legal (lleis que prohibeixen l’ús normal de la llengua)
· Existència de diglòssia o de prejudicis (el fet de considerar una llengua de segona categoria, poc útil o innecessària)
· Mancances del procés de modernització (el fet que la llengua no disposi, per exemple, de la varietat estàndard, imprescindible en els mitjans de comunicació actuals)

La persistència d’aquesta situació pot acabar en substitució lingüística. De fet, els experts que estudien la llengua, no se’n saben avenir de que la llengua catalana encara sigui viva:
La llengua catalana va passar un llarg període en clara situació de minorització, ja que de 1716 (Decret de Nova Planta) a 1975 (acabament de la dictadura franquista) va veure reduïts els seus usos a causa d’un seguit de lleis estatals que en prohibien l’ús públic. Des de 1975 fins ara, en canvi, s’ha aplicat una política de normalització lingüística, la qual pretén que tots els ciutadans i totes les ciutadanes de l’àrea lingüística catalana la coneguin i la puguin utilitzar lliurement en totes les relacions socials. Les lleis espanyoles actuals reconeixen l’oficialitat de la llengua catalana en tots els territoris on és llengua pròpia.

A Catalunya la forta immigració produïda al llarg del segle passat va fer que hi haguessin dues comunitats que convivien: la catalanoparlant i la castellanoparlant. Aquest fet ha conduït a una situació de bilingüisme d’una àmplia majoria de la població catalana: gairebé tothom sap el català i el castellà.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

EL CATALÀ AL LLARG DELS ANYS (català durant el franquisme)

Al llarg del anys, el català ha estat una llengua minoritzada fins al dia d’avui que s’ha aplicat una llei de normalització lingüística.
Les causes de la minoritzacio lingüística poden ser:
· Imposició legal (lleis que prohibeixen l’ús normal de la llengua)
· Existència de diglòssia o de prejudicis (el fet de considerar una llengua de segona categoria, poc útil o innecessària)
· Mancances del procés de modernització (el fet que la llengua no disposi, per exemple, de la varietat estàndard, imprescindible en els mitjans de comunicació actuals)

La persistència d’aquesta situació pot acabar en substitució lingüística. De fet, els experts que estudien la llengua, no se’n saben avenir de que la llengua catalana encara sigui viva:
La llengua catalana va passar un llarg període en clara situació de minorització, ja que de 1716 (Decret de Nova Planta) a 1975 (acabament de la dictadura franquista) va veure reduïts els seus usos a causa d’un seguit de lleis estatals que en prohibien l’ús públic. Des de 1975 fins ara, en canvi, s’ha aplicat una política de normalització lingüística, la qual pretén que tots els ciutadans i totes les ciutadanes de l’àrea lingüística catalana la coneguin i la puguin utilitzar lliurement en totes les relacions socials. Les lleis espanyoles actuals reconeixen l’oficialitat de la llengua catalana en tots els territoris on és llengua pròpia.

A Catalunya la forta immigració produïda al llarg del segle passat va fer que hi haguessin dues comunitats que convivien: la catalanoparlant i la castellanoparlant. Aquest fet ha conduït a una situació de bilingüisme d’una àmplia majoria de la població catalana: gairebé tothom sap el català i el castellà.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.