CATALÀ CENTRAL

El català central
S’estén per les conques dels rius Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià i Francolí i llurs afluents. La frontera amb el català nord-occidental coincideix amb la de la divisió entre dialectes orientals i occidentals.
La morfologia i el lèxic particulars del català central han esdevingut, en una gran mesura, els propis de la llengua literària moderna.
– Subdialectes:

l Xipella: varietat de parlar que s’estén entre el català central i el català nord-occidental per una franja els punts més representatius de la qual es troben dins d’Alt Urgell (Tuixén), la Segarra (Les Oluges) i la Conca de Barberà (l’Espluga de Francolí).
l Salat: conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les. Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar (Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret) i els que estan a pocs quilòmetres de la costa (Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu).
l Rossellonès: també anomenat septentrional de transició, s’estén pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.