PRESENTACIÓ DEL BLOC

Hola, som la Laia i l’Anna, dues alumnes de 4t d’ESO de l’IES La Roca, i estem fent un treball de recerca relacionat amb la llengua catalana dins i fora de les froteres de Catalunya.En aquest blog hi penjarem les informacions que anirem recopilant, resumint i elavorant.



Comentaris tancats a PRESENTACIÓ DEL BLOC

ÍNDEX

1. Introducció


2. El català al llarg dels anys (català durant el franquisme)
3. Dialectes i característiques dialectals del català
· Bloc occidental:
· Català nord-occidental
· Català meridional
· Bloc oriental:
· Català alguerès
· Català insular
· Català central
4. Situació sociolingüística als territoris de parla catalana
· Habilitats lingüístiques en català
· Distribució per edats de saber parlar el català
· Llengua actual a la llar
· La transmissió lingüística intergeneracional
· L’índex de transmissió lingüística intergeneracional i la llengua a la llar actual
· La llengua fora de la llar
· Percentatge d’ús exclusiu o prioritari del català
· Mitjans de comunicació i llengua
· Comportament dels grups lingüístics i representacions sobre la llengua

5. Institucions que promouen la llengua catalana
· Escoles la Bressola
· Òmnium Cultural
· Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana
· Acadèmia Valenciana de la Llengua

6. Enquestes realitzades
7. Anàlisi del resultat de les enquestes
8. Curiositats:
· Situació a la Franja de Ponent
· El manifest que va signar “Tele5”
· TV3 al País Valencià
· Els programes “Caçadors de paraules” i “El bocamoll”
9. Treball de camp.
10. Conclusió.



Comentaris tancats a ÍNDEX

INTRODUCCIÓ DEL TREBALL

El tema de la llengua catalana ens ha interessa molt des del començament.
Inicialment, preteníem fer el treball sobre la situació del català a la Catalunya nord. Però després, reflexionant-hi més, vam decidir ampliar el treball, centrant-nos en el català arreu de tots els territoris de la seva parla. El motiu pel qual hem escollit aquest tema, és perquè el català és la nostra llengua i pensem que en alguns llocs acabarà sent substituït.

Els continguts bàsics que hem volgut incloure al tema són:
La minorització i normalització del català al llarg dels anys.
Diferents dialectes del català.
Situació sociolingüística actual del català a les diferents franges de la seva parla.
La tasca de les escoles “La bressola”.
Tasca de l’Associació Sociolingüística de la Llengua Catalana.
Anàlisi d’enquestes realitzades per l’Associació Sociolingüística de la Llengua Catalana.
Enquestes realitzades per nosaltres i les seves corresponents anàlisis.
Curiositats.

La metodología que hem seguit per fer el treball ha estat buscar informació, resumint-la i redactant-la amb les nostres paraules, fer enquestes per tal d’analitzar-les i fer una entrevista a Esteve Pujol.
El format de presentació que hem escollit és penjar un blog a internet per tal que tothom que hi estigui interessat, pugui veure el nostre treball.

*Agraïm a Esteve Pujol la seva col·laboració pel fet d’haver estat disposat a ocupar part del seu temps a contestar molt amablement l’entrevista que li vàrem fer.



Comentaris tancats a INTRODUCCIÓ DEL TREBALL

EL CATALÀ AL LLARG DELS ANYS (català durant el franquisme)

Al llarg del anys, el català ha estat una llengua minoritzada fins al dia d’avui que s’ha aplicat una llei de normalització lingüística.
Les causes de la minoritzacio lingüística poden ser:
· Imposició legal (lleis que prohibeixen l’ús normal de la llengua)
· Existència de diglòssia o de prejudicis (el fet de considerar una llengua de segona categoria, poc útil o innecessària)
· Mancances del procés de modernització (el fet que la llengua no disposi, per exemple, de la varietat estàndard, imprescindible en els mitjans de comunicació actuals)

La persistència d’aquesta situació pot acabar en substitució lingüística. De fet, els experts que estudien la llengua, no se’n saben avenir de que la llengua catalana encara sigui viva:
La llengua catalana va passar un llarg període en clara situació de minorització, ja que de 1716 (Decret de Nova Planta) a 1975 (acabament de la dictadura franquista) va veure reduïts els seus usos a causa d’un seguit de lleis estatals que en prohibien l’ús públic. Des de 1975 fins ara, en canvi, s’ha aplicat una política de normalització lingüística, la qual pretén que tots els ciutadans i totes les ciutadanes de l’àrea lingüística catalana la coneguin i la puguin utilitzar lliurement en totes les relacions socials. Les lleis espanyoles actuals reconeixen l’oficialitat de la llengua catalana en tots els territoris on és llengua pròpia.

A Catalunya la forta immigració produïda al llarg del segle passat va fer que hi haguessin dues comunitats que convivien: la catalanoparlant i la castellanoparlant. Aquest fet ha conduït a una situació de bilingüisme d’una àmplia majoria de la població catalana: gairebé tothom sap el català i el castellà.

Comentaris tancats a EL CATALÀ AL LLARG DELS ANYS (català durant el franquisme)

EL BLOC OCCIDENTAL

Dins la llengua catalana, podem distingir set dialectes amb diferents característiques lèxiques, semàntiques, fonètiques, morfològiques i sintàctiques. Aquests dialectes s’agrupen en dos grans blocs: el català occidental i el català oriental.

El bloc occidental és el conjunt de dialectes del català parlats a l’oest de Catalunya (gairebé la província sencera de Lleida, oest de Tarragona i Terres de l’Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià. Integra el català nord-occidental i el català meridional.

l Català nord-occidental: en sentit estricte, el nord-occidental comprèn les conques del Segre (des del límit entre la Cerdanya i l’Urgellet) i de l’Ebre, amb llurs afluents.

1 comentari

SUBDIALECTES

– Subdialectes:
· pallarès: El pallarès és la varietat constitutiva del català al Pallars. Es caracteritza perquè els Imperfets d’Indicatiu acaven en -eva, -iva (feva ‘feia’, voliva ‘volia’).
· ribagorçà: El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.
· Benasquès (parlar de transició a l’aragonès): El benasquès (patuès), és un parlar romànic propi de la Vall de Benasc, a la comarca de la Ribagorça (Aragó), que comparteix amb altres zones del Pirineu com als dels departaments d’Arieja, Alta Garona i els Alts Pirineus (França). S’estimen entre 1.000 i 2.500 parlants només a la Vall de Benasc.
· Lleidatà: és el parlar de la zona de Lleida.
· Tortosí: és un subdialecte de transició entre els dialectes valencià i nord-occidental.

Comentaris tancats a SUBDIALECTES

CATALÀ MERIDIONAL

· El català meridional
Anomenat habitualment valencià, ocupa les tres cinquenes parts del País Valencià. (Es tracta de les comarques següents: els Ports, el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta, la Ribera del Xúquer, la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l’Alcoià, les Valls del Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Vinalopó.) A més, cal afegir-hi algunes localitats murcianes, al Carxe, que, repoblades en temps de la Reconquesta, han conservat l’idioma. Les altres comarques valencianes, situades a l’occident del país, no han estat mai catalanoparlants. Es tracta de les terres que ocuparen els aragonesos en el segle XIII durant la conquesta del que havia de ser el Regne de València. L’aragonès, canvià al llarg del temps fins que esdevingué una modalitat de l’espanyol. A més a més, cal afegir les comarques de l’Alt Vinalopó i la Vall de Cofrents, castellanes des dels orígens, que foren incorporades el 1833 a les "províncies" d’Alcant i València, respectivament.

Comentaris tancats a CATALÀ MERIDIONAL

SEPTENTRIONAL

El català meridional o valencià se sol dividir en tres subdialectes:

– septentrional:
De límits imprecisos, s’estén per les comarques dels Ports, Alt i Baix Maestrat, l’Alcalatén i la Plana Alta. En bona part, les seves característiques són de transició vers el tortosí.

Comentaris tancats a SEPTENTRIONAL

CATALÀ MERIDIONAL

· El català meridional
Anomenat habitualment valencià, ocupa les tres cinquenes parts del País Valencià. (Es tracta de les comarques següents: els Ports, el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta, la Ribera del Xúquer, la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l’Alcoià, les Valls del Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Vinalopó.) A més, cal afegir-hi algunes localitats murcianes, al Carxe, que, repoblades en temps de la Reconquesta, han conservat l’idioma. Les altres comarques valencianes, situades a l’occident del país, no han estat mai catalanoparlants. Es tracta de les terres que ocuparen els aragonesos en el segle XIII durant la conquesta del que havia de ser el Regne de València. L’aragonès, canvià al llarg del temps fins que esdevingué una modalitat de l’espanyol. A més a més, cal afegir les comarques de l’Alt Vinalopó i la Vall de Cofrents, castellanes des dels orígens, que foren incorporades el 1833 a les "províncies" d’Alcant i València, respectivament.

Comentaris tancats a CATALÀ MERIDIONAL

APITXAT

– apitxat:
És el parlar valencià més diferenciat. Ocupa la zona central del País Valencià, sobretot l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp del Túria i parts de comarques limítrofes.

Comentaris tancats a APITXAT